1_9788498765342 by Editorial Tirant Lo Blanch

Normativa de l'Advocacia Catalana Edició a càrrec de:

JOAN PICÓ I JUNOY Catedràtic de Dret Processal Universitat Rovira i Virgili

tirant lo b anch

Copyright © 2009 És rigorosament prohibida, sense l'autorització dels titulars del «copyright», sota les sancions establertes a la llei, la reproducció total o parcial d'aquesta obra per qualsevol procediment, incloent-hi la reprografia i el tractament informàtic i la distribució d'exemplars mitjançant lloguer o préstec públics. En cas d’errates i actualitzacions, l’Editorial Tirant lo Blanch publicarà la pertinent correcció a la pàgina web www.tirant.com (http://www.tirant.com).

JOAN PICÓ I JUNOY

D'AQUESTA EDICIÓ: TIRANT LO BLANCH C/ Arts Grafiques, 14 - 46010 - València TELFS: 96/361 00 48 - 50 FAX: 96/361 41 51 Email:tlb@tirant.com http://www.tirant.com Llibreria virtual: http://www.tirant.es DIPÒSIT LEGAL: V I.S.B.N.: 978 - 84 - 9876 - 534 - 2 IMPRIMEIX: GUADA IMPRESORES, S.L. MAQUETA: PMc Media Si teniu alguna queixa o suggeriment envieu un mail a: atencioncliente@ tirant.com. En cas de no ser atès el seu suggeriment per favor llegiu a www. tirant.net/politicas.htm el nostre Procediment de queixes.

INDEX SISTEMÀTIC Introducció........................................................................

Exposició de motius ...........................................................

Capítol I. Disposicions generales .............................. Article 1. Normativa aplicable ...................................... Article 2. Àmbit d’aplicació.......................................... Article 3. Àmbit d’actuació dels advocats....................... Article 4. Principis de llibertat, independència i lliure competència ...................................................... Article 5. Llengua pròpia i llengües oficials .................... Article 6. Previsió social .............................................. Article 7. Assistència jurídica gratuïta i torn d’ofici ......... Article 8. Noves tecnologies.........................................

29 29 30 30

Capítol II. De la col·legiació ..................................... Article 9. Obligatorietat de la col·legiació ...................... Article 10. Requisits de la col·legiació ............................. Article 11. Incapacitat per exercir l’advocacia .................. Article 12. Incompatibilitat per exercir l’advocacia ........... Article 13. Resolució de les sol·licituds d’incorporació ...... Article 14. Defensa d’assumptes propis .......................... Article 15. Pèrdua de la condició de col·legiat.................. Article 16. Inhabilitació de l’exercici professional ............. Article 17. Comunicació de domicili per a notificacions .... Article 18. Assegurança de responsabilitat professional ....

34 34 35 36 36 37 37 37 38 38 39

Capítol III. Les relacions entre els advocats i els clients ..................................................................... Article 19. Llibertat i independència de l’advocat ............. Article 20. Informació entre advocat i client .................... Article 21. Dret de l’advocat d’acceptar o rebutjar l’encàrrec .............................................................. Article 22. Conflicte d’interessos ....................................

30 31 31 32 33

39 39 40 41 42

INDEX SISTEMÀTIC

Article 23. Full d’encàrrec ............................................. Article 24. Relacions de l’advocat amb la part contrària.... Capítol IV. Les relacions entre els advocats i l’Administració de justícia .............................................. Article 25. Obligacions de l’advocat envers l’Administració de justícia..................................................... Article 26. Principis de llibertat i independència ............... Article 27. Les relacions dels col·legis professionals i dels consells de col·legis professionals amb l’Administració de justícia .......................................

42 43

43 43 44

Capítol V. Les relacions entre advocats..................... Article 28. Principi de lliure competència ........................ Article 29. Obligacions de l’advocat envers els altres advocats ............................................................. Article 30. Reclamacions derivades de l’exercici de la professió...........................................................

44 44

Capítol VI. El secret professional.............................. Article 31. Naturalesa de dret i deure.............................. Article 32. Àmbit objectiu, subjectiu i temporal ................ Article 33. Aixecament ................................................. Article 34. Emparament col·legial ..................................

46 46 47 47 48

Capítol VII. Article 35. Article 36. Article 37.

La publicitat .......................................... Licitud de la publicitat ................................... Publicitat il·lícita ........................................... Utilització de logotips i/o eslògans institucionals .............................................................

48 48 48

Capítol VIII. Els honoraris........................................ Article 38. Dret de l’advocat i de les societats professionals d’advocats als honoraris ................................ Article 39. Llibertat en la fixació d’honoraris ................... Article 40. Pacte en funció del resultat ............................

45 46

50 50 50

INDEX SISTEMÀTIC

Article Article Article Article

41. 42. 43. 44.

Pressupost ................................................... Provisió de fons............................................ Minuta......................................................... Competències col·legials en matèria d’honoraris ............................................................... Article 45. Taxació de costes .........................................

50 51 51

Capítol IX. Societats professionals ........................... Article 46. Exercici individual i col·lectiu.......................... Article 47. Llibertat de constitució i d’elecció de forma societària........................................................... Article 48. Inscripció al Registre col·legial ....................... Article 49. Desenvolupament de l’activitat professional i responsabilitat disciplinària ............................

53 53

Capítol X. Substitució i vènia ................................... Article 50. Dret del client a canviar d’advocat .................. Article 51. Obligacions del nou advocat .......................... Article 52. Obligacions de l’antic advocat ........................ Article 53. Concessió de la vènia per part del col·legi ....... Article 54. Efectes de la concessió de la vènia .................

56 56 56 56 57 57

Capítol XI. La formació............................................ Article 55. Etapes en la formació de l’advocat ................. Article 56. Formació continuada .................................... Article 57. Especialització professional............................ Article 58. Competències del Consell ............................. Article 59. Competències dels col·legis ...........................

57 57 58 58 58 59

Capítol XII. Article 60. Article 61. Article 62.

59 59 60

La responsabilitat disciplinària ............... Responsabilitat disciplinària dels advocats ....... Potestat disciplinària dels col·legis i del Consell Òrgans competents per a l’exercici de la potestat disciplinària .................................................. Article 63. Principi de tipicitat........................................ Article 64. Infraccions professionals ...............................

51 52

53 54 55

60 61 61

Article Article Article Article Article Article Article Article Article Article Article Article Article

INDEX SISTEMÀTIC

65. 66. 67. 68. 69. 70. 71. 72. 73. 74. 75. 76. 77.

Article 78. Article 79. Article 80. Article Article Article Article

81. 82. 83. 84.

Article 85. Article 86. Article 87. Article 88. Article 89. Article 90. Article 91. Article 92. Article 93.

Infraccions professionals molt greus ............... Infraccions professionals greus ....................... Infraccions professionals lleus ........................ Infraccions col·legials .................................... Infraccions col·legials molt greus .................... Infraccions col·legials greus............................ Infraccions col·legials lleus ............................. De les sancions disciplinàries ......................... Expulsió col·legial ......................................... Inhabilitació professional ............................... Graduació de les sancions ............................. Concurs....................................................... La responsabilitat disciplinària i deontològica de les societats professionals .............................. Sancions per responsabilitat disciplinària de les societats professionals ................................... Executivitat .................................................. Causes d’extinció de la responsabilitat disciplinària ............................................................... Prescripció................................................... Rehabilitació per caducitat de l’anotació ......... Àmbit d’aplicació del procediment disciplinari . Concurrència de sancions i independència dels procediments ............................................... Mesures cautelars ......................................... Tramitació del procediment ........................... Notificacions ................................................ Drets dels col·legiats en el procediment disciplinari ............................................................. Formes d’iniciació del procediment ................ De les queixes .............................................. Els acords d’iniciació del procediment i d’arxivament de les actuacions .................................. Procediment ................................................ Reconeixement de la responsabilitat per part de l’infractor .....................................................

62 62 64 66 66 67 67 67 68 69 69 70 70 71 71 72 72 74 74 74 75 76 76 77 78 78 79 79 81

INDEX SISTEMÀTIC

Article 94. Pròrroga dels terminis, suspensió de la tramitació i caducitat del procediment ............................ Article 95. Procediment abreujat .................................... Article 96. Recursos...................................................... Article 97. Audiència de les persones interessades ........... Article 98. Execució de les sancions disciplinàries ............ Article 99. Publicitat i efectes de les sancions disciplinàries

82 82 83 84 84 85

Disposició derogatòria.............................................

Disposició transitòria primera .................................. Disposició transitòria segona ...................................

85 86

Disposició addicional primera .................................. Disposició addicional segona ...................................

86 86

Disposició final .......................................................

Índex analític .....................................................................

INTRODUCCIÓ I. L’exercici de l’advocacia està experimentant en els darrers anys una profunda transformació que ha estat originada per l’impacte i la confluència de tendències tan rellevants com la globalització de l’economia, l’especialització i sofisticació del dret, el desenvolupament de les noves tecnologies, la proliferació de les professions i la massificació de la mateixa advocacia. En aquest context, l’advocacia s’enfronta en l’actualitat al repte indefugible d’adaptar-se amb rapidesa a les noves tendències. L’advocacia catalana ha estat sempre pionera en l’esforç per acomodar la regulació professional a la realitat de cada moment. Un bon exponent d’aquest esforç ja ho van ser el “Recull d’Usos i Costums”, aprovat pel Consell dels Col·legis d’Advocats de Catalunya el 12 de novembre de 1985; els Reglaments de publicitat d’11 de desembre de 1998 i el de Societats Professionals de 16 de febrer de 2000; o el Codi de l’Advocacia Catalana d’1 de març de 2001, que pretenia impulsar una profunda reforma dirigida a modernitzar i unificar la regulació de l’exercici de l’advocacia a Catalunya, amb l’objectiu final de potenciar la seva competitivitat i, d’aquesta manera, oferir un millor servei als ciutadans i a la societat en general. En definitiva, com es pot comprovar, els catorze Col·legis d’Advocats catalans, coordinats entorn al seu Consell, sempre s’han mostrat particularment sensibles davant la necessitat de reformar la normativa professional. Transcorreguts set anys des de l’aprovació del Codi de l’Advocacia Catalana es feia necessària una nova regulació de l’advocacia, no tan sols pel fet d’haver-se declarat judicialment la seva anul·lació per manca d’habilitació legal del Consell de l’Advocacia Catalana per aprovar normes reguladores de l’exercici professional, sinó també pels nous reptes de la professió: la recent regulació

Introducció

de les societats professionals, la llei d’accés a la professió, la necessitat d’establir la formació continuada dels col·legiats, etc. L’obstacle formal que va justificar l’anul·lació del Codi de l’Advocacia Catalana ha estat superat amb el nou Estatut d’Autonomia de Catalunya: el seu art. 125.1 estableix que la Generalitat de Catalunya té competència exclusiva en matèria de col·legis professionals i exercici de les professions titulades; i la Llei 7/2006, de 31 de maig, de l’exercici de professions titulades i dels col·legis professionals, en els seus arts. 36.1 i 61, atorga capacitat normativa als consells de col·legis professionals per a què regulin els seus estatuts i les funcions que legalment tenen establertes. D’aquesta forma es legitima la potestat del Consell de Col·legis d’Advocats de Catalunya per regular els aspectes bàsics de l’exercici de la professió, superant així el debat judicial sobre el seu àmbit competencial. La present Normativa parteix del text articulat —expressament redactat per en Joan Osset Piqué, Joan Picó Junoy i Daniel Vázquez Albert— que, com esborrany, va presentar el membre de la junta de Govern del Col·legi d’Advocats de Barcelona Cristóbal Martell, per sotmetre’l a debat a les “XI Jornades de Juntes de Govern dels Col·legis d’Advocats de Catalunya”, organitzades pel Consell dels Il·lustres Col·legis d’Advocats de Catalunya, que va tenir lloc a Montbrió del Camp el 12 de gener de 2007, amb la participació de prop de 200 membres de les juntes de govern dels 14 col·legis catalans i dels col·legis d’Andorra, Illes Balears i Perpinyà. El Ple del Consell, en sessió que va tenir lloc el dia 25 de juliol de 2007, va aprovar inicialment aquesta Normativa, que es va sotmetre a informació pública (DOG núm. 4976, de 27 de setembre de 2007) per a concedir audiència als col·legiats a l’efecte de presentar al·legacions. Finalment, el Ple del Consell en sessions d’1 de febrer de 2008 i 2 de març de 2009 va aprovar la Normativa de l’Advocacia Catalana.

Introducció

II. La Normativa reguladora de l’exercici professional i el règim disciplinari comunes a la professió de l’advocacia es composa de 12 capítols amb 99 articles. En el capítol primer (arts. 1 a 8) s’estableixen les normes generals de l’exercici de l’advocacia dins del territori de la Comunitat Autònoma de Catalunya: el seu àmbit d’aplicació i d’actuació, els principis bàsics de llibertat, independència i lliure competència, la llengua pròpia i llengües oficials, la previsió social, l’assistència jurídica gratuïta i torn d’ofici i les noves tecnologies. En el capítol segon (arts. 9 a 18) es regula l’accés a l’advocacia, el seu règim d’incapacitats i incompatibilitats, la pèrdua de la condició de col·legiat i l’assegurança obligatòria professional. Respecte de l’accés a l’advocacia, i de conformitat amb la Llei Estatal 34/2006, de 31 d’octubre, d’accés a les professions d’Advocat i Procurador dels Tribunals (art.1.4), s’estableix la necessitat d’obtenir el títol professional d’advocat que capacita per exercir l’advocacia, essent aquest un requisit previ per l’obligatòria collegiació, que serà única, facilitant així la mobilitat professional de l’advocat en tot l’àmbit del territori català i estatal. No obstant, aquest requisit serà exigible a partir del 30 d’octubre del 2011 en funció del que preveu la disposició transitòria segona de la present Normativa i la disposició final tercera de la Llei 34/2006. El capítol tercer (arts. 19 a 24) regula les relacions entre els advocats i els propis clients, i els de la part contrària. Els principis de llibertat i independència de l’advocat són els que inspiren aquesta regulació, on la informació al client és capdal per prestar correctament el servei professional, que inclou la possibilitat d’indicar-li els eventuals resultats de la seva actuació, sense prometre’n cap que no depengui exclusivament d’aquesta actuació. L’esmentada llibertat es concreta en el dret de l’advocat d’acceptar o rebutjar l’encàrrec, amb els límits propis del conflicte d’interessos (en el cas de l’acceptació) i del que preveu el règim de l’assistència jurídica

Introducció

gratuïta i el torn d’ofici (en el cas de refusar l’encàrrec). I amb referència a la relació de l’advocat amb el client de la part contrària, es manté la tradicional prohibició d’entrar-hi en contacte sense autorització del seu advocat o, en cas que no en tingui, l’obligació d’actuar amb la màxima prudència, recomanant-li que es procuri un advocat. Les relacions entre els advocats i l’Administració de justícia conforma la matèria regulada al capítol quart (arts. 25 a 27). Partint del respecte als principis de llibertat i independència dels advocats, es detallen les seves obligacions envers aquesta Administració. I també es recullen els principis de coordinació i cooperació com els eixos que han de guiar les relacions entre el Consell de l’Advocacia Catalana i l’Administració de Justícia. El capítol cinquè (arts. 28 a 30) estableix la regulació de les relacions entre advocats, basant-se en el principi de lliure competència; i detalla les obligacions de l’advocat envers els altres advocats i les reclamacions derivades de l’exercici de la professió. De manera correcta, a la nova regulació es potencia la mediació i l’arbitratge col·legial com a mecanismes per resoldre extrajudicialment els conflictes que puguin sorgir entre els advocats. El secret professional monopolitza el contingut del capítol sisè (arts. 31 a 34). Després d’establir que estem davant d’un dret i un deure de l’advocat, es configura l’abast objectiu, subjectiu i temporal del seu contingut, així com les vies restrictives pel seu aixecament, i els mecanismes col·legials de protecció. La publicitat conforma la regulació del capítol setè (arts. 35 a 37). Partint del principi general llibertat en aquest àmbit, es detallen els supòsits de publicitat il·lícita i l’ús de logotips i/o eslògans institucionals de manera molt similar a la regulació de l’antic Codi. El capítol vuitè (arts. 38 a 45) regula els honoraris com a dret econòmic bàsic de l’advocat en contraprestació als seus serveis

Introducció

professionals. En aquest àmbit regeix el principi de llibertat en la fixació d’honoraris i la previsió de la “quota litis” com a mecanisme vàlid per establir-los. Es preveu la conveniència de lliurar al client un pressupost escrit previ, amb l’objectiu d’assegurar la deguda informació al client i minimitzar les posteriors queixes. Un dels problemes que més ha donat a parlar ha sigut la previsió d’uns honoraris orientadors des de la institució col·legial i la limitació del dret a la lliure competència. La Normativa l’ha resolt correctament, preveient la necessitat d’establir uns “criteris d’honoraris orientadors” que permetin als col·legis professionals, i al Consell, emetre els informes i dictàmens que se’ls si demanin. Com és obvi, si es vol unificar la resposta col·legial, i tractar de manera igual qualsevol impugnació dels honoraris de l’advocat, és imprescindible tenir un instrument que ho permeti, i aquí rau la necessitat dels citats criteris. Les societats professionals constitueixen l’objecte de regulació del capítol novè (arts. 46 a 49). En aquesta normativa es desenvolupa l’exercici col·lectiu de la professió mitjançant la constitució de Societats Professionals d’Advocats, l’obligació d’inscriure-les al Registre col·legial, i el règim de la responsabilitat disciplinària. El capítol desè (arts. 50 a 54) regula la substitució i vènia, determinant els drets i obligacions de l’antic i del nou advocat, així com els efectes de la concessió de la vènia. La formació dels advocats es troba prevista en el capítol onzè (arts. 55 a 59), diferenciant-se, a aquest efecte, dues etapes: la formació continuada i la formació especialitzada. Una de les novetats de la Normativa és l’obligatorietat de la formació continuada dels advocats. Seguint les recomanacions del Consell de Col·legis d’Advocats de la Unió Europea, l’Exposició de Motius estableix expressament aquesta exigència de “formació continuada obligatòria com a mecanisme per assegurar la constant competència dels advocats, actualitzant els seus coneixements jurídics en una societat

Introducció

a on contínuament es succeeixen canvis legislatius i jurisprudencials”. No obstant, el posterior articulat de la Normativa no es pronuncia amb la mateixa rotunditat, limitant-se a establir únicament que “els advocats tenen el dret i el deure de seguir una formació continuada” (art. 56.1). En cap moment s’esmenta l’obligatorietat d’aquesta formació. Per evitar conflictes interpretatius, hauria estat millor preveure expressament que els advocats s’han de sotmetre a un procés de formació continuada per tal de garantir la seva eficaç funció en l’exercici de la professió. I a més, al marge del posterior reglament —que s’anuncia en la disposició addicional segona de la Normativa— també s’hauria d’haver establert el contingut mínim d’aquesta formació continuada obligatòria. Respectant la voluntat expressada en la citada exposició de motius de la Normativa, és a dir, prenent en consideració les pautes generals que trobem en la majoria de les regulacions europees, probablement es podria haver previst una formació mínima aproximada a les 20 hores de durada cada any durant els seus tres primers anys, i després realitzar 60 hores de formació continuada a acreditar cada tres anys, i deixarse per la regulació reglamentària la forma de justificar aquesta formació continuada amb l’aprofitament de cursos, jornades o seminaris jurídics homologats per cada col·legi o per altres institucions prèviament reconegudes, així com preveure excepcionalment la possibilitat de convalidar aquestes hores de formació continuada amb programes d’investigació o la redacció d’articles especialitzats o llibres de contingut jurídic, entre d’altres qüestions. Finalment, el capítol més llarg, el dotzè (arts. 60 a 99), regula el règim disciplinari dels advocats. Seguint les pautes marcades en la Llei 7/2006, en aquest àmbit podem destacar tres importants novetats: a) en primer lloc, s’introdueix una doble distinció entre infraccions, diferenciant les professionals (arts. 64 a 67) de les col·legials (arts. 68 a 71). I, en conseqüència, també s’introdueix un doble

Introducció

règim sancionador: les sancions per infraccions professionals (art. 72. 1 a 4) i per infraccions col·legials (art. 72.5 a 7). Al marge de la justificació que li vulguem donar a aquesta doble regulació, que ve donada per la regulació prevista en la citada Llei, el cert és que a la pràctica pot produir problemes d’aplicació i originar situacions contradictòries: així, per exemple, per les infraccions col·legials es preveu la sanció més rellevant, és a dir, l’expulsió, però, en canvi, no d’altres de menor intensitat, com la inhabilitació professional; i per les infraccions professionals no es preveu l’expulsió, a diferència del que succeeix per les col·legials (art. 72.5): com podem comprovar, en aquest punt, estem davant d’una regulació contradictòria de difícil justificació. b) Una altra novetat interessant són les sancions complementàries a les tradicionals sancions d’amonestació, multa, inhabilitació o expulsió. Em refereixo a la “sanció reeducadora”, consistent en imposar l’obligació al col·legiat sancionat de fer activitats de formació professional o deontològica pels casos en què la infracció s’hagi produït a causa de l’incompliment de deures que afectin l’exercici o deontologia professionals; i a la “sanció reparadora”, en funció de la qual si el col·legiat sancionat ha obtingut un guany econòmic es pot afegir a la sanció el pagament d’una quantia addicional fins a l’import del profit que n’hagi obtingut (art. 72.4.b). Malauradament, en aquest segon cas, no es preveu el destí de la quantia que, d’haver un perjudicat directe, hauria d’anar a ell abans que als pressupostos del col·legi sancionador. c) Es regulen amb més detalls altres figures de l’anterior Codi de l’Advocacia Catalana: així, per exemple, en la graduació de les sancions s’introdueixen els nous conceptes de reparació del dany, col·laboració en la investigació o, en el cas de les societats professionals, haver establert abans de la sanció mesures eficaces per prevenir més infraccions en el futur. També és millora la redacció d’algunes infraccions, com les referents a l’incompliment del

Introducció

deure d’assegurança, la incompareixença injustificada a un judici, o demanar la citació d’un advocat com a testimoni. I es procedeix a delimitar més detingudament matèries tan rellevants com el concurs d’infraccions, la pròrroga dels terminis, la suspensió de la tramitació del procediment disciplinari i la seva caducitat. I, com és obvi, com he indicat anteriorment, es procedeix a fer una nova regulació de la responsabilitat de les societats professionals i, en especial, la disciplinària. III. La valoració general de la Normativa de l’Advocacia Catalana és altament positiva: regula amb detall tots els aspectes fonamentals de l’exercici professional de l’advocacia, si bé amb algunes mancances menors —tal com he indicat anteriorment—; ho fa tenint present els reptes del futur —com la formació continuada obligatòria dels advocats—; és plenament respectuosa amb els principis fonamentals de llibertat, independència i lliure competència; i preveu un règim sancionador plenament garantista per l’advocat, que assegura el control de la seva responsabilitat, amb l’únic objectiu de certificar la correcta prestació dels serveis de la professió als justiciables. Barcelona, 13 de maig de 2009

JOAN PICÓ I JUNOY Catedràtic de Dret Processal Universitat Rovira i Virgili

RESOLUCIÓ JUS/880/2009, DE 24 DE MARÇ, PER LA QUAL, HAVENT-NE COMPROVAT PRÈVIAMENT L’ADEQUACIÓ A LA LEGALITAT, S’INSCRIU AL REGISTRE DE COL·LEGIS PROFESSIONALS DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA LA NORMATIVA DE L’ADVOCACIA CATALANA DOGC nº 5354 El Ple del Consell de Col·legis d’Advocats de Catalunya va aprovar la Normativa de l’Advocacia Catalana en sessions d’1 de febrer de 2008 i 2 de març de 2009. La Normativa de l’Advocacia Catalana substitueix el Codi de l’Advocacia Catalana aprovat, sota la vigència de la Llei 13/1982, de 17 de desembre, de col·legis professionals, pel Consell de Collegis d’Advocats de Catalunya en sessions 1 de març i 22 de novembre de 2001 i 14 de juny de 2002 i declarat adequat a la legalitat per Resolució JUS/2588/2002, de 10 de setembre (DOGC núm. 3723, de 19.9.2002), que va ser anul·lat per les sentències de 16 i 25 de novembre de 2005 del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. La sentència de 16 de novembre de 2005 fonamentà la seva decisió en la manca d’habilitació legal del Consell de Col·legis d’Advocats de Catalunya per aprovar normes reguladores de l’exercici professional d’acord amb la Llei 13/1982, de 17 de desembre. Aquesta sentència ha estat confirmada per la Sentència del Tribunal Suprem de 17 de febrer de 2009. Vistos l’Estatut d’autonomia de Catalunya, aprovat per la Llei orgànica 6/2006, de 19 de juliol, de reforma de l’Estatut d’autonomia; la Llei 7/2006, de 31 de maig, de l’exercici de professions titulades i dels col·legis professionals; la Llei 13/1989, de 14 de

Normativa de l’Advocacia Catalana

desembre, d’organització, procediment i règim jurídic de l’Administració de la Generalitat de Catalunya; Atès que l’actual marc legal en matèria de col·legis professionals a Catalunya atorga potestat normativa als consells de col·legis professionals i els habilita expressa i suficientment per elaborar les normes relatives a l’exercici professional i al règim disciplinari comunes a la professió; Atès que el contingut de la Normativa de l’Advocacia Catalana s’adequa a la legalitat; Atès que d’acord amb l’article 46.3 de la Llei 7/2006, de 31 de maig, de l’exercici de les professions titulades i dels col·legis professionals, la Normativa de l’Advocacia Catalana aprovada pel Consell de Col·legis d’Advocats de Catalunya s’ha de trametre al departament de la Generalitat amb competències en matèria de col·legis professionals, per la seva qualificació de legalitat, inscripció en el Registre de Col·legis Professionals i publicació en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya; Atès que el present expedient ha estat promogut per una persona legitimada, que s’han aportat els documents essencials i que s’han complert tots els tràmits establerts; D’acord amb el que disposen els articles 79 i 80 de la Llei 13/1989, de 14 de desembre, d’organització, procediment i règim jurídic de l’Administració de la Generalitat de Catalunya; A proposta de la Direcció General de Dret i d’Entitats Jurídiques, Resolc: 1. Declarar l’adequació a la legalitat de la Normativa de l’Advocacia Catalana i disposar-ne la inscripció al Registre de Col·legis Professionals de la Generalitat de Catalunya. 2. Disposar que el text de la Normativa de l’Advocacia Catalana es publiqui al DOGC, com a annex d’aquesta Resolució. Barcelona, 24 de març de 2009

Normativa de l’Advocacia Catalana

Montserrat Tura i Camafreita Consellera de Justícia

NORMATIVA DE L’ADVOCACIA CATALANA EXPOSICIÓ DE MOTIUS I L’article 125.1 de l’Estatut d’autonomia de Catalunya, aprovat per Llei orgànica 6/2006, de 19 de juliol, estableix que la Generalitat de Catalunya té competència exclusiva en matèria de col·legis professionals i exercici de les professions titulades, sense perjudici d’allò establert als articles 36 i 139 de la Constitució. El Parlament de Catalunya va aprovar la Llei 7/2006, de 31 de maig, de l’exercici de les professions titulades i dels col·legis professionals, d’aplicació a tots els col·legis que desenvolupin la seva actuació al territori de Catalunya, així com als seus consells de Catalunya, en el marc de l’art. 36 de la Constitució, i de la Llei estatal 2/1974, de 12 de febrer, de col·legis professionals, en els seus aspectes bàsics i de la jurisprudència del Tribunal Constitucional recaiguda en la matèria. En aquest sentit l’article 60.1 b) en relació amb el 61 de la citada Llei catalana, habilita el Consell de Col·legis d’Advocats de Catalunya a elaborar les normes relatives a l’exercici professional i al règim disciplinari comunes a la professió. II El present cos normatiu té com a punt de partida, en primer lloc, que la regulació de l’exercici de la professió d’advocat, tal com